El Modernisme a Barcelona

El Pla Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia els criteris del pla hipodàmic, amb una estructura quadrada, oberta i igualitària.

 

Aquest es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions pel fet d’haver estat zona militar. Ildefons Cerdà proposava una quadricula continua de grups de pomes de 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb carrers molt llargs amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La diferència entre el pla hipodàmic i aquest consistia en fer les pomes amb xamfrans de 45º per a tenir millor visibilitat.

 

El desplegament d’aquest pla va durar casi un segle. Moltes de les seves directius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sol on es va construir el van desvirtuar.

 

L’únic avantatge del Pla Cerdà era la diferencia que tenia amb el pla hipodàmic, que consistia en fer les pomes amb xamfrans de 45º en comptes de xamfrans de 90º per a tenir millor visibilitat entre una carrer i un altre.