El Modernisme a Barcelona
Història de la Casa Amatller
L’any 1898 l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va comprar una finca d’uns 1415 m2 que contenia un edifici vell d’uns 800 m2. La finca es trobava al passeig de Gràcia de Barcelona, exactament a l’anomenada Illa de la Discòrdia (lloc on es troben la Casa Lleó-Morera, la Casa Batlló i la Casa Amatller) i és considerada el tercer gran monument modernista del passeig de Gràcia.
En un principi la casa havia de ser habitada per varies famílies així que van decidir de construir una planta baixa i tres pisos. Finalment varen afegir un altre pis, el qual va haver de legalitzar Antoni Amatller.
Després de la construcció original s’ha dut a terme una restauració de la casa, la qual ha costat gairebé 5 milions d’euros. Aquesta restauració consta de 5 etapes:
-
2007 - 2008: restauració de la façana
-
2010: rehabilitació del 2n pis per al seu ús com a biblioteca i fototeca de l’Institut Amatller d’Art Hispànic
Aquest vell edifici havia estat construït per Antoni Robert l’any 1875, seguint les pautes del pla Cerdà. Entre els anys 1898 i 1900 aquell edifici va ser restaurat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i contenia escultures d’Eusebi Arnau i panys i d’altres elements que eren obra d’Esteve Andorrà i Farràs.
La Casa Amatller, declarada Monument Històric Nacional l’any 1976, pertany actualment a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, fundació creada pels descendents d’Antoni Amatller.
Puig i Cadafalch va tenir la idea de donar-li a la casa un estil gòtic, barrejant-hi el gòtic català amb el que podien trobar als Països Baixos, obtenint com a resultat un estil modernista neogòtic.
-
2011 - 2013: rehabilitació general de les instal·lacions generals de l’edifici
-
2011 - 2014: restauració del pis principal (incloent-hi el vestíbul, l’escala principal i la claraboia)
-
2013 - 2015: restauració i substitució de béns mobles, transformació en museu del pis principal, rehabilitació de cobertes i l’escala de veïns.
Andrea Zamora Gilabert